UTILITZEM COOKIES PRÒPIES I DE TERCERS PER A MILLORAR ELS NOSTRES SERVEIS I MOSTRAR-LI PUBLICITAT RELACIONADA AMB LES SEVES PREFERÈNCIES MITJANÇANT L’ANÀLISI DELS SEUS HÀBITS DE NAVEGACIÓ. SI CONTINUA NAVEGANT, CONSIDEREM QUE N’ACCEPTA EL SEU ÚS. POT CANVIAR LA CONFIGURACIÓ O OBTENIR MÉS INFORMACIÓ A LA NOSTRA "POLÍTICA DE COOKIES".
Política de cookies +
INICI

Comparte
CERCAR:
Ajuda'ns a créixer!     Tu també
    pots ser part
    del canvi.
Col·labora!

Sobre l'Associació Animalista Libera!

LIBERA! va néixer a Barcelona l'any 2004 amb l'objectiu d'informar tota la societat de l'explotació a la qual són sotmesos els animals perquè, d'aquesta manera, es produeixi una presa de...

+ ampliar

Nutrició

    Comparte

    El mite de la llet

    És la llet un aliment natural i saludable?


    El consum de llet de vaca i els seus derivats està tan arrelat a la nostra cultura que per a la majoria de nosaltres la llet ha estat considerat un aliment natural, bàsic i imprescindible per a una alimentació completa. No obstant, el consum de llet de vaca o d’altres mamífers és un costum cultural, no natural, ja que en milers de cultures no contemplen ni la llet, ni els seus derivats, com a part de la seva cultura gastronòmica.


    Durant el període prehistòric conegut com el neolític, va començar la domesticació dels primers animals. En àrees europees de clima gèlid o en zones desèrtiques d’Euràsia, l’explotació dels recursos d’origen animal va ser fonamental per a la supervivència humana. Els productes d’origen animal van servir per substituir els fruits silvestres que la natura ofereix en àrees més generoses i càlides. Aquest fet, fou a causa de la necessitat extrema per a la supervivència en un medi en condicions molt hostils en el qual la tecnologia agrícola era la de l'edat de pedra.


    Culturalment, el mite de la llet ha estat alimentat per falses creences i gustos gastronòmics però, sobretot, per interessos econòmics, ja que les grans campanyes de màrqueting que han promocionat el consum de llet i derivats en societats com la nostra, han estat determinades pels excedents de producció existents arreu del món occidental, no per les propietats beneficioses de la llet.


    A partir dels anys cinquanta, amb l’aplicació de les tècniques industrials i el subministrament d’hormones en l’aliment del bestiar, es va produir un gran excedent de llet i derivats als Estats Units i per poder donar una sortida a milers d’estocs al mercat es va començar a fomentar el consum de llet per raons de salut, amb un especial èmfasi en l'aportació de calci per a desenvolupament dels ossos dels infants. Aquesta campanya promoguda, en realitat, pels interessos econòmics, fou una gran farsa que va generar un fals mite alimentari que encara avui perdura. Anys més tard, la campanya de promoció de la llet com l'aliment més saludable es va dirigir a les dones que patien els símptomes més dolorosos de la menopausa.


    La llet de vaca és la llet materna que una vaca que ha donat a llum produeix per alimentar al seu vedell, com una dona produeix llet materna per al seu nadó o qualsevol altre mamífer femella per alimentar la seva cria.


    Per a qualsevol nadó la llet materna és el seu millor aliment. La llet bovina és una llet ideal per a vedells, la qual és massa greixosa per als humans. Cada espècie produeix una llet adequada per a la seva pròpia espècie. En alguns casos excepcionals, algunes femelles s'apiaden de cries d'altres espècies que han perdut la seva mare i els alimenten amb la seva pròpia llet i això els permet la supervivència, però cap mamífer silvestre perllonga més enllà de la infància el consum de llet. Aquesta evidència en la natura i les diferències culturals en els costums culinaris van aixecar les primeres sospites dels efectes negatius que la llet causa en l'organisme de l'ésser humà, especialment, en adults.


    La llet i els lactis: aliments a suprimir per raons de salut

     

    Des de fa alguns anys, algunes eminències de la medicina han començat a destapar la realitat dels efectes de la llet bovina en l'organisme humà. Segons estudis realitzats als EEUU, per l’Escola de Medicina de Johns Hopkins, la lactasa, enzim que degrada o digereix la llet ingerida pel nostre organisme, perd la seva activitat a l'intestí prim entre l’edat d’un any i mig i quatre anys, sent aquesta la causa d'intolerància o d’al·lèrgia a la lactosa, la qual cosa causa al seu torn problemes cutanis, digestius, immunitaris, etc. Altrament, cal tenir present que la llet és un aliment ric en calci, però no aporta un calci apte per poder ser absorbit per l'organisme d'un humà adult. El doctor nord-americà William Ellis, afirma que després de realitzar més de 25.000 anàlisis de sang, va trobar que els nivells més baixos de calci corresponien a persones amb el costum de prendre tres, quatre o cinc gots de llet cada dia. Un extens estudi epidemiològic realitzat a la Xina Popular i a Taiwan ha demostrat el paper desmineralitzant de la llet animal en l’adult humà. Els xinesos, que tradicionalment no consumeixen llet, han introduït els lactis a la seva dieta per influència occidental. D'ençà d'aquest fet, ha augmentat l’osteoporosi, una malaltia pròpia de la civilització occidental. Aquest fet sembla paradoxal, donat que els xinesos que beuen llet consumeixen quatre vegades més calci que els xinesos que no la ingereixen... però aquests resultats no ens haurien de sorprendre, ja que és ben conegut que l’osteoporosi és una disfunció dels països occidentalitzats, que són precisament forts consumidors de productes lactis (que suposadament prevenen la degeneració òssia per l’aportació de calci). Segons l’equip mèdic dels doctors Hsiu i Funk (Universitats de Taipei i Los Ángeles), l’osteoporosi augmenta de forma espectacular en aquelles persones que sense haver pres mai llet animal, comencen a prendre-la. Aquesta pèrdua de calci pot ser deguda a l’acidesa transitòria produïda per l’excés de proteïnes dels lactis, la qual cosa acidifica la sang i causa la degradació dels ossos. Entre els gran bevedors de llet la incidència de malalties asmàtiques és més elevada. Entre afectades per problemes respiratoris o excés de mucoses, s'ha pogut comprovar que en suprimir completament els lactis, han pogut disminuir ràpidament el consum de cortisones i en la majoria de casos s’ha aconseguit deixar de prendre'n donat que els atacs asmàtics i l'excés de mucoses han anat desapareixent.
     
    És ètic consumir llet de femelles explotades?


    Moltes persones que són vegetarianes per raons ètiques consumeixen productes lactis i ous perquè aquests no exigeixen la mort de l'animal. De fet, les vaques lleteres no són pas afortunades ja que la seva vida és una vida d'esclavitud i no simbiòtica.


    La majoria de vaques lleteres viuen estabulades en espais reduïts en granges industrials. Per poder donar llet han de quedar contínuament embarassades. Els seus vedells seran separats d'elles prematurament per anar a granges d'engreix per ser destinats a l'escorxador. Aquesta separació és un fet traumàtic pel vedell i per la mare. Si som contraris a la industria de la carn per raons ètiques, hem de tenir present en tot moment que els proveïdors dels escorxadors de bovins són les granges lleteres.


    La vida d'un vaca lletera es troba ben lluny del seu medi natural, ja que aquestes vaques viuen estabulades i són munyides contínuament per màquines de xuclar, la qual cosa els causa mastitis (inflamacions i irritacions a les glàndules mamàries). Aquestes irritacions sovint s'infecten i causen un dolor molt intens. Altrament, amb l'alimentació a base de pinsos se'ls subministren hormones que els fan produir més llet, la qual cosa els causa tumors i també té conseqüències nefastes per a la salut dels consumidors.


    Després d'uns cinc anys, quan la capacitat de producció de llet de la vaca disminueix, aquesta serà venuda a un escorxador. La seva carn serà considerada de baixa qualitat, per això servirà per fer hamburgueses per a cadenes de menjar ràpid o per fabricar pinsos per a animals de companyia.
     
    Alternatives vegetals a la llet


    Les anomenades “llets vegetals” estan de moda. Existeix una gran varietat de liquats vegetals que poden substituir la llet com a beguda o a la cuina per fer beixamels o altres receptes.


    A continuació, apareixen en detall quines propietats té cadascuna:


    Beguda de soja


    La soja és un llegum especialment ric en proteïnes, conté el perfil complet dels vuit aminoàcids essencials. Entre els diferents productes elaborats a base de soja trobem la seva llet, anomenada així perquè es pot quallar i fer-ne el tofu ("formatge") o iogurt de soja. És la beguda vegetal amb major contingut en proteïnes, menys grassa i per tant més baixa en calories. És rica en lecitina, substància que nodreix els nervis i ajuda a disminuir el colesterol en sang. El seu únic desavantatge és la menor proporció de calci. També la podem fer servir a la cuina per a receptes tradicionals, salses, maionesa, beixamels, etc.


    Beguda d’arròs


    És molt digestiva, ideal per a persones de digestions lentes o estómac delicat. Aporta magnesi i àcids grassos poliinsaturats que mantenen neta la circulació sanguínia de dipòsits grassos, és hipotensora, antidiarreica i depurativa ajudant a reduir els nivells d’àcid úric en sang. És la beguda més recomanable per a persones al·lèrgiques. En la seva elaboració només s’utilitza oli de càrtam (Carthamus tinctorius) per donar-li un sabor semblant a la llet de vaca i una mica de sal marina com a conservant natural amb la qual cosa un cop oberta ha de guardar-se a la nevera i consumir-se entre 5 i 7 dies. És la beguda vegetal més recomanable durant els mesos d’estiu.


    Beguda de civada


    La civada és un cereal de grans propietats nutritives d’entre les quals destaquen els seus àcids grassos essencials i el seu alt contingut en Vit. B1 (tiamina), ferro, manganès i oligoelements. És la beguda vegetal més indicada per a persones estressades, que pateixen insomni i alteracions digestives d’origen nerviós, ajuda a asserenar-se gràcies l’aportació de vitamines del complex B i combat eficaçment la retenció de líquids.


    També és recomanable per a qui practica esports, excursionisme i persones de la tercera edat pel seu alt contingut en fibra.


    Beguda de kamut


    El kamut és un cereal africà poc conegut a Europa. El seu liquat és molt energètic i ric en fibra. Ideal per aquells qui practiquen esport.


    Begudes d'ametlles, avellanes, nous i coco


    Poden trobar-se tant en pasta (per diluir en aigua calenta) com en bric ja preparades per consumir. Aquestes begudes en procedir de fruits oleaginosos són molt més energètiques, aportant més calories i sucres de ràpida absorció.

    D’altra banda, aquestes begudes són excel·lents fonts de minerals com calci, fòsfor i potassi, així com vitamina A i àcid pantotènic (vitamina B5). És important evitar les que estan ensucrades i preferir aquelles sense edulcorar. Són las begudes vegetals especialment indicades per a nens, adolescents, convalescents i mares lactants.
     
    Les millors fonts de calci d'origen vegetal

     

    Els aliments més rics en calci assimilable són els llegums i hortalisses com mongetes verdes, espinacs, bledes, pèsols i cigrons, sobretot el bròquil i la coliflor, així com els cereals integrals, els quals proporcionaran una bona aportació d'aquest mineral. De vegades cal recórrer als suplements de calci en forma de comprimits elaborats a partir del mineral base. Les fonts més denses, però que hem de consumir amb més moderació pel seu alt valor calòric, són els fruits secs i el sèsam.


    Es recomana disminuir el consum de cafè ja que aquest ens fa expulsar més calci a través de l'orina.     
     

     

    « tornar

    Un projecte de l'Associació Animalista Libera! i Tv Animalista

    Desenvolupat per Visionmedia