UTILITZEM COOKIES PRÒPIES I DE TERCERS PER A MILLORAR ELS NOSTRES SERVEIS I MOSTRAR-LI PUBLICITAT RELACIONADA AMB LES SEVES PREFERÈNCIES MITJANÇANT L’ANÀLISI DELS SEUS HÀBITS DE NAVEGACIÓ. SI CONTINUA NAVEGANT, CONSIDEREM QUE N’ACCEPTA EL SEU ÚS. POT CANVIAR LA CONFIGURACIÓ O OBTENIR MÉS INFORMACIÓ A LA NOSTRA "POLÍTICA DE COOKIES".
Política de cookies +
INICI

Comparte
CERCAR:
Ajuda'ns a créixer!     Tu també
    pots ser part
    del canvi.
Col·labora!

Sobre l'Associació Animalista Libera!

LIBERA! va néixer a Barcelona l'any 2004 amb l'objectiu d'informar tota la societat de l'explotació a la qual són sotmesos els animals perquè, d'aquesta manera, es produeixi una presa de...

+ ampliar

Ciència

    Comparte

    Experiments clàssics que es realitzen en animals

     

    Tot i que en aplicació de la Directiva 2003/15/CE, del Parlament Europeu i del Consell de la UE, des de març de 2013 alguns d'aquests experiments  no són utilitzats en productes cosmètics, els incloem com a exemple del que passava fins ara dins de la UE, del que segueix succeint fora de les seves fronteres i perquè poden seguir en ús en altres àrees d'experimentació.

     

    Test Draize


    Per a provar, per exemple, un nou xampú, són introduïts una gran quantitat de conills en calaixos que semblen ceps perquè tenen només un forat per al coll, de manera que només els queda fora el cap i sense possibilitat d'amagar-lo, ja que el forat és tan estret com el coll de l'animal.

    Durant diversos dies els aboquen en un dels ulls una solució concentrada del producte en qüestió, i l'ull sa serveix com a referència. Per què s'utilitzen conills? Perquè aquests animals no llagrimegen prou com perquè la llàgrima netegi l'ull i n’elimini la substància. A més a més, per a major seguretat, els subjecten les parpelles amb pinces perquè ni tan sols puguin parpellejar en sentir el contacte de la dolorosa substància en un intent natural d'alleujar tanta tortura.

    La reacció més forta acostuma a provocar la pèrdua de la visió, i, abans, inflors i irritacions. L'animal xiscla i colpeja amb les potes el calaix, buscant alleujament... un alleujament que no arriba, i molts es trenquen la columna vertebral en els desesperats intents per a alliberar-se!

    Test de la pell


    És un altre tipus d’experimentació amb animals dels molts que existeixen. Com que és imprescindible posar al descobert la pell, els arrenquen el pèl amb cinta adhesiva. L'animal ha estat prèviament immobilitzat per a impedir que es grati o es llepi la futura ferida. Li apliquen les substàncies irritants amb les quals es vol experimentar i, després, li cobreixen la zona amb guix adhesiu. Dies després els investigadors observen la reacció del producte irritant. Aquesta prova pot repetir-se, i, de vegades, a la mateixa zona del cos, durant tot un any.

    Experimentació amb animals de substàncies perilloses


    La paraula "DL50" significa "Dosi Letal 50". El 50% del grup d'animals utilitzats en l'experiment han de morir obligatòriament, víctimes de terribles patiments.

    Hi ha moltes empreses que posseeixen substàncies qualificades com a perilloses i que experimenten en animals: substàncies com l’hidròxid sòdic, nitrat mercuriós, iodur potàssic, àcids fòrmic, tànic, sulfúric, clorhídric, mercurocrom, fluiresceïna, resolcinol, etc. És obligatori que aquestes substàncies siguin experimentades en animals, almenys, DL50 oral en rata o DL50 cutània en rata o conill, o CL50 inhalatòria en rata. És a dir, els animals són sotmesos a aquestes substàncies mitjançant tres procediments diferents: oral, cutani o per inhalació. El criteri Hazard Rating (HR) posseeix tres nivells de perillositat de la substància. Un HR indica LD50<400 mg/kg o LC50<100 ppm o TLV<100 ppm, és a dir, que el material és explosiu, espontàniament inflamable o altament reactiu. Això significa que els introdueixen per la boca, el nas o la pell, substàncies que esclaten, s'encenen soles o els corroeixen la pell.

     

    La majoria d'animals utilitzats en laboratoris són conills blancs, rates i ratolins i cobaies (d'aquí l'expressió ser un conillet d'Índies). La causa de la seva utilització massiva és el seu baix cost. Però no hi ha cap avantatge ni semblança en els seus organismes perquè aquests estudis aportin resultats més fiables. Lògicament, seria més car per a laboratoris i universitats comprar primats per a cadascun dels seus experiments.


    En el cas dels gossos, l'emprat en laboratori per antonomàsia és el beagle, el qual ha estat el predilecte per als viviseccionadors perquè és petit i de caràcter dòcil. És a dir, és una víctima fàcil.

    « tornar

    Un projecte de l'Associació Animalista Libera! i Tv Animalista

    Desenvolupat per Visionmedia